dimarts, 7 de desembre del 2010

La revolta dels animals

de Jordi Crusats

L'edició 2010 del concurs de curtmetratges Július de Vic proposava una adaptació del text "La revolta dels animals" de George Orwell, amb una durada màxima de 10 minuts!. La tasca, a priori, es presentava complexa donat l'extensió de l'obra i al fet a la novel·la es tracten varietat de temàtiques com l'abús de poder, la manca de respecte i consideració en vers els altres, als més dèbils, o la comoditat o benefici propi en perjudici de la resta. En el meu cas vaig optar per tractar l'abandonament, el descuit o el menys preu, en el meu curt, acompanyat d'una monumental mentida. Sóc conscient que la concentració que requereix el visionat del treball ha de ser alta.
Encabir la meva proposta en deu minuts era un repte que no estic segur d'haver resolt satisfactòriament. Un altre factor és la intenció narrativa que li vaig donar al curtmetratge, una sensació inquietant i angoixant generada per uns animals que no veiem però que intuïm com a presents constantment i amb absència de banda sonora musical. D'aquest traç si que puc dir que em resulta del tot satisfactori.
A primers de setembre 2010 vaig contactar amb el David Serra a Sant Bartomeu del Grau. La seva casa ens serviria com a lloc on transcorreria la història. Una casa pairal molt ben conservada,  on rodariem els interiors, els exteriors de la casa que veiem són d'una altra casa propera abandonada i estèticament més interessants cinematogràficament que els exteriors de la casa d'en David.
La primera setmana de setembre vaig rodar un seguit de plans, cels, blat, finestres i algun travelling  que servirien per recrear aquest pretès ambient inquietant. En aquest moment no sabia encara qui seria el protagonista masculí, si quin seria el femení. La Gisela Figueras, de mestressa  del lloc, i  ja era conscient que tindria un paper molt molt eixut. La manca d'expressió era un factor que vam treballar des de bon començament, així ho volia jo. Creia encartat donar  una personalitat amorfa als personatges per reforçar l'ambient que volia reproduir.
El rodatge d'aquests plans de paisatges i indrets solitaris inicials els varem fer únicament jo amb en David, en un parell de sessions, el vent i uns celatges amb tronades naturals es van posar de la nostra banda.
La primera setmana d'octubre vam rodar la resta del material, els interiors, els diàlegs i les escenes on apareixen els actors. Tot un dissabte intensiu de vuit del matí fins a quarts de set del vespre. Llavors ja havia contactat amb en Cinto Torrents que faria "d'home", amb el mateix patró actoral que la Gisela, em calia inexpressió per tal de reforçar els personatges.
En aquesta part de rodatge em vaig procurar un  equip de gent. En  Sergi Lladó em va fer d'operador de càmera, ell és molt disciplinat i efectiu i molt bon tècnic. Això em va permetre oblidar la manipulació de la càmera i vaig poder estar al costat dels actors i pensar molt millor els emplaçaments de càmera. Una gran col·laboració!!.
La Carme Cané havia enviat un correu feia un dies oferint-se per col·laborar en el rodatge, sense dubtar un minut va quedar emplaçada i va proporcionar  molta molta agilitat.
La Imma Font apareix uns segons al curt, una escena determinant rodada al Casino de Borgonyà. La Estrella no va tenir cap inconvenient en cedir-nos l'espai durant un parells d'hores per un únic pla.
La Cale Rovira, la Maido Ripoll i en Jordi Serrat em van proporcionar la possibilitat de rodar uns primers plans d'un gos enfurismat i rabiós mentre bordava, però els fragments triats varen ser finalment retirats i no apareixen a la "peli". 
El rodatge es va tancar amb un sopar amb l'equip. Armari Films. Una jornada esplèndida!!
En David Serra va acceptar l'encarreg de fer el cartell i uns dies després ens va presentar l 'obra que es reprodueix en aquest pàgina.
El muntatge del curt va ser relativament còmode, el ritme que proposa és molt lent, m'agrada que l'espectador tingui temps de pensar i donar la possibilitat de que ell mateix es construeixi la seva pròpia història i també que tingui la possibilitat de rectificar si s'escau. L'inconvenient a l'hora de muntar va ser el temps. Deu minuts van resultar molt ajustats i vaig haver de retirar escenes  que m'hauria agradat encabir-hi. Ves a saber.. potser caldrà fer, d'aquí a un temps, un remuntat de tot el treball, segurament el curt ho agrairia.

I això és tot companys!...bé... també una abraçada!

__________________________________________









La revolta dels animals (2010)